La incontinència urinària és un
problema que afecta a moltes dones al llarg de la vida, però que s'agreuja
durant la gestació pels canvis fisiològics que es produeixen.
La incontinència urinària es defineix com la pèrdua involuntària d'orina que
suposa un problema social i higiènic per a la dona. Al llarg de la seva vida,
fins al 40-50 per cent de les dones la presentaran, i dels múltiples factors
que influeixen en la seva aparició, destaca de manera important l'embaràs i la
quantitat de fills parits. Altres factors que poden influir també de forma
considerable serien factors genètics constitucionals, obesitat, etcètera.
Els
teixits es relaxen
El problema, respecte a la incontinència i l'embaràs, radica en el debilitament
de les estructures del sòl pèlvic que són les encarregades de mantenir tant la
uretra en el seu lloc, com la tensió de tota la pelvis inferior. Els canvis
fisiològics que es produeixen durant la gestació, i en concret l'excés de
certes hormones relaxants, provoca que els teixits del cos es tornin més laxos
i elàstics, i en general que el sòl pèlvic es relaxi incloent l'esfínter de la
uretra.
A això es suma la major producció
d'orina durant la gestació i s'acaba desembocant en pèrdues urinàries. A més,
amb l'embaràs se sol augmentar de pes (una mitjana de 10-12 quilos), la qual
cosa també influeix en l'augment de la debilitat de les estructures pèlviques.
Controlar els símptomes
Atès que l'embaràs és un període
molt delicat i transitori convé ser el més conservadors possibles en aquests
mesos. Per tant, el primer que hem de fer davant la sospita d'incontinència és
comentar-li al ginecòleg, ja que ell serà el que millor orientI a l'embarassada
sobre el procediment a seguir. Potser els més apropiat a l'inici sigui començar
amb els exercicis de Kegel i/o Pilates, sempre que aquests no fatiguin a
l'embarassada i ella pugui fer-los còmodament.
En general, el mantenir una vida
saludable o tranquil·la, fer exercici regular abans i durant l'embaràs i portar
una alimentació adequada sol ajudar molt a evitar tipus de problemes. A més, és
important recordar que l'embaràs passarà en nou mesos i per tant, per prendre
mesures més importants, convé esperar al fet que l'organisme recuperi el seu
estat normal.
Llavors es revaluarà la
incontinència i si escau s'actuarà sobre ella.
De les diferents opcions no conservadores que es podrien valorar en cas que la
incontinència persisteixi o empitjori després de l'embaràs i el part, la que es
preconitza més en els fòrums científics és la malla lliure de tensió que
consisteix en la col·locació d'una petita cinta al voltant de la uretra que
ajuda a mantenir la continència.
Addicionalment al final de la gestació, durant el pas del bebè pel canal del
part en el moment de donar a llum, se succeeixen una sèrie de lesions de la
fascia endopèlvica i distensió de lligaments i músculs que, en el seu conjunt,
poden desembocar en la pèrdua involuntària d'orina si no hi havia un
agreujament de la ja existent per disfunció de les estructures que abans
ajudaven a tancar la uretra i retenir l'orina dins de la bufeta.
Com el grau de lesions microscòpiques produïdes durant el part, així com la
grandària del bebè, o tenir més embarassos o menys no és alguna cosa que es
pugui o convingui controlar per evitar la possible incontinència urinària
posterior, sí convé actuar sobre l'estat previ del sòl pèlvic i altres factors
com l'obesitat.
És a dir, si tenim una
musculatura pèlvica exercitada prèviament a l'embaràs, es produiran menys
lesions o problemes d'incontinència i prolapse genital després del part, i, a
més, en cas que es produeixin, seran compensats de millor manera per les
estructures que hem enfortit amb l'exercici.
EXERCITA EL SÒL PÈLVIC
Existeixen una gran varietat d'exercicis per enfortir la
musculatura de la pelvis. Aquí t'oferim dues opcions.
Exercicis de Kegel
Potser són els més famosos i a través d'ells es busca augmentar la força de
contracció de la musculatura periuretral i perianal per ajudar a aconseguir una
millor continència al voltant de la uretra (el conducte que porta l'orina des
de la bufeta a l'exterior).
Bàsicament es realitzen contraient i relaxant cada cinc segons els músculs
pèlvics com si volguéssim tallar el flux d'orina a la meitat. Això s'ha de
repetir unes deu vegades. És fonamental fer-la tots els dies ja que, com amb
qualsevol múscul, la constància és imprescindible per a l'obtenció de resultats
al més aviat possible. La postura i posició de la dona a l'hora de realitzar
els exercicis no influeix, ja que l'important és estar còmoda per a la correcta
realització dels mateixos.
Si s'entrena amb aquest tipus d'exercici tots els dies, es comencen a obtenir
els seus resultats en un o dos mesos, encara que no s'ha d'oblidar que és una
ajuda important però no un mètode infal·lible. Per això, si els símptomes
segueixen amb la mateixa intensitat després de tres o quatre mesos s'ha
d'acudir al ginecòleg per valorar les diferents alternatives.
Exercicis de Pilates
Que promouen l'enfortiment muscular, la flexibilitat i la força. En definitiva,
són exercicis de condicionament i millora física i mental que en la gestant han
de ser duts a terme de manera suau, lenta i progressiva, controlant en tot
moment la quantitat d'exercici realitzat. És important, igual que en el cas
dels exercicis de Kegel, la regularitat, sent aconsellable realitzar-los una o dos vegades per setmana, no més de 45 minuts al dia, i acudint a un centre
especialitzat perquè orientin a l'embarassada sobre la modalitat més adequada,
ja que existeixen una gran varietat d'ells. Per descomptat, després de
l'embaràs, els exercicis de Pilates ajudaran a millorar la recuperació i a
millorar la incontinència en cas que la hi hagués.
BENEFICIS DELS EXERCICIS DEL SÒL PÈLVIC
• Milloren la continència urinària.
• Provenen el prolapse genital.
• Milloren les relacions sexuals.
• Ajuden en els esforços durant el part.
• Milloren la recuperació després de l'embaràs.
CAUSES D'INCONTINÈNCIA EN L'EMBARÀS
• Augment de l'elasticitat dels lligaments.
• Increment de la producció de l'orina.
• Major relaxació muscular.
• Traumatismes en el part.
Manu Rodriguez Moreno
