Incontinència urinària

La incontinència urinària és un problema que afecta a moltes dones al llarg de la vida, però que s'agreuja durant la gestació pels canvis fisiològics que es produeixen.

La incontinència urinària es defineix com la pèrdua involuntària d'orina que suposa un problema social i higiènic per a la dona. Al llarg de la seva vida, fins al 40-50 per cent de les dones la presentaran, i dels múltiples factors que influeixen en la seva aparició, destaca de manera important l'embaràs i la quantitat de fills parits. Altres factors que poden influir també de forma considerable serien factors genètics constitucionals, obesitat, etcètera.

Els teixits es relaxen

El problema, respecte a la incontinència i l'embaràs, radica en el debilitament de les estructures del sòl pèlvic que són les encarregades de mantenir tant la uretra en el seu lloc, com la tensió de tota la pelvis inferior. Els canvis fisiològics que es produeixen durant la gestació, i en concret l'excés de certes hormones relaxants, provoca que els teixits del cos es tornin més laxos i elàstics, i en general que el sòl pèlvic es relaxi incloent l'esfínter de la uretra.

A això es suma la major producció d'orina durant la gestació i s'acaba desembocant en pèrdues urinàries. A més, amb l'embaràs se sol augmentar de pes (una mitjana de 10-12 quilos), la qual cosa també influeix en l'augment de la debilitat de les estructures pèlviques.

Controlar els símptomes

Atès que l'embaràs és un període molt delicat i transitori convé ser el més conservadors possibles en aquests mesos. Per tant, el primer que hem de fer davant la sospita d'incontinència és comentar-li al ginecòleg, ja que ell serà el que millor orientI a l'embarassada sobre el procediment a seguir. Potser els més apropiat a l'inici sigui començar amb els exercicis de Kegel i/o Pilates, sempre que aquests no fatiguin a l'embarassada i ella pugui fer-los còmodament.

En general, el mantenir una vida saludable o tranquil·la, fer exercici regular abans i durant l'embaràs i portar una alimentació adequada sol ajudar molt a evitar tipus de problemes. A més, és important recordar que l'embaràs passarà en nou mesos i per tant, per prendre mesures més importants, convé esperar al fet que l'organisme recuperi el seu estat normal.

Llavors es revaluarà la incontinència i si escau s'actuarà sobre ella.
De les diferents opcions no conservadores que es podrien valorar en cas que la incontinència persisteixi o empitjori després de l'embaràs i el part, la que es preconitza més en els fòrums científics és la malla lliure de tensió que consisteix en la col·locació d'una petita cinta al voltant de la uretra que ajuda a mantenir la continència.

Addicionalment al final de la gestació, durant el pas del bebè pel canal del part en el moment de donar a llum, se succeeixen una sèrie de lesions de la fascia endopèlvica i distensió de lligaments i músculs que, en el seu conjunt, poden desembocar en la pèrdua involuntària d'orina si no hi havia un agreujament de la ja existent per disfunció de les estructures que abans ajudaven a tancar la uretra i retenir l'orina dins de la bufeta.
Com el grau de lesions microscòpiques produïdes durant el part, així com la grandària del bebè, o tenir més embarassos o menys no és alguna cosa que es pugui o convingui controlar per evitar la possible incontinència urinària posterior, sí convé actuar sobre l'estat previ del sòl pèlvic i altres factors com l'obesitat.

És a dir, si tenim una musculatura pèlvica exercitada prèviament a l'embaràs, es produiran menys lesions o problemes d'incontinència i prolapse genital després del part, i, a més, en cas que es produeixin, seran compensats de millor manera per les estructures que hem enfortit amb l'exercici.

EXERCITA EL SÒL PÈLVIC

Existeixen una gran varietat d'exercicis per enfortir la musculatura de la pelvis. Aquí t'oferim dues opcions.

Exercicis de Kegel
 

Potser són els més famosos i a través d'ells es busca augmentar la força de contracció de la musculatura periuretral i perianal per ajudar a aconseguir una millor continència al voltant de la uretra (el conducte que porta l'orina des de la bufeta a l'exterior).

Bàsicament es realitzen contraient i relaxant cada cinc segons els músculs pèlvics com si volguéssim tallar el flux d'orina a la meitat. Això s'ha de repetir unes deu vegades. És fonamental fer-la tots els dies ja que, com amb qualsevol múscul, la constància és imprescindible per a l'obtenció de resultats al més aviat possible. La postura i posició de la dona a l'hora de realitzar els exercicis no influeix, ja que l'important és estar còmoda per a la correcta realització dels mateixos.

Si s'entrena amb aquest tipus d'exercici tots els dies, es comencen a obtenir els seus resultats en un o dos mesos, encara que no s'ha d'oblidar que és una ajuda important però no un mètode infal·lible. Per això, si els símptomes segueixen amb la mateixa intensitat després de tres o quatre mesos s'ha d'acudir al ginecòleg per valorar les diferents alternatives.

Exercicis de Pilates

Que promouen l'enfortiment muscular, la flexibilitat i la força. En definitiva, són exercicis de condicionament i millora física i mental que en la gestant han de ser duts a terme de manera suau, lenta i progressiva, controlant en tot moment la quantitat d'exercici realitzat. És important, igual que en el cas dels exercicis de Kegel, la regularitat, sent aconsellable realitzar-los una o dos vegades per setmana, no més de 45 minuts al dia, i acudint a un centre especialitzat perquè orientin a l'embarassada sobre la modalitat més adequada, ja que existeixen una gran varietat d'ells. Per descomptat, després de l'embaràs, els exercicis de Pilates ajudaran a millorar la recuperació i a millorar la incontinència en cas que la hi hagués.

BENEFICIS DELS EXERCICIS DEL SÒL PÈLVIC

• Milloren la continència urinària.
• Provenen el prolapse genital.
• Milloren les relacions sexuals.
• Ajuden en els esforços durant el part.
• Milloren la recuperació després de l'embaràs.

CAUSES D'INCONTINÈNCIA EN L'EMBARÀS

• Augment de l'elasticitat dels lligaments.
• Increment de la producció de l'orina.
• Major relaxació muscular.
• Traumatismes en el part.

Manu Rodriguez Moreno