Al voltant del 10% de la població adulta pateix en algun
moment de la seva vida una cervicàlgia, un dolor que habitualment es presenta
en la cara posterior o en les laterals de coll. La columna cervical consta de 7
vèrtebres que formen un suau arc de convexitat anterior i que contribueix a
mantenir l'equilibri del cap. Aquest equilibri és correcte quan, mirant cap a
davant, col·loquem un cartró entre les dents i aquest es manté en posició
totalment horitzontal. Aquesta posició d'equilibri és molt important, ja que
fora d'ella la musculatura està treballant, la qual cosa explica l'augment de
la incidència de cervicàlgies com a conseqüència de postures incorrectes,
forçades i mantingudes molt temps. També amb l'edat s'altera aquest equilibri
com a conseqüència dels canvis degeneratius en la columna cervical. És el motiu
més freqüent de dolor en les persones majors, però hi ha moltes altres causes
que poden originar dolències del coll.
Diagnòstic
A més de l'estudi dels símptomes i signes (exploració física a la recerca de contractures musculars i valoració de la mobilitat d'extremitats superiors), una radiografia simple anteroposterior i lateral del coll és suficient per indicar la causa i gravetat de l'afecció.
En els casos en què el diagnòstic no és clar o els símptomes no cedeixen a les mesures habituals, resulta útil realitzar estudis radiològics com la tomografia axial computeritzada (TAC) o la ressonància nuclear magnètica (RNM). I es sospita que les arrels nervioses estan afectades, hi ha estudis electrofisiològics per comprovar l'estat dels nervis de les extremitats superiors.
Convé aclarir que es poden trobar lesions en persones que no han manifestat símptomes de cap tipus de cervicàlgia. Aquest cas és habitual quan per altres causes es realitza una radiografia del coll a persones asimptomàtiques. També és important assenyalar que no hi ha correlació entre els símptomes clínics i les manifestacions radiològiques. Persones amb dolor i limitació de la mobilitat cervical poden tenir una estructura òssia impecable. En aquests casos de normalitat radiològica cal pensar que l'origen del problema radica en problemes musculars (sobreesforç, deficient higiene postural, acumulació de tensions en el treball, estrès...).
Tractament
El tractament de la cervicàlgia depèn del problema que l'origina. Les contractures musculars agudes es resolen en pocs dies amb repòs i l’aplicació local de calor. Més complex és el tractament de la cervicàlgia crònica. La fisioteràpia esdevé fonamental en aquest cas per millorar la potència muscular, recuperar la mobilitat i augmentar la flexibilitat. La higiene postural (conèixer les postures correctes i exercicis que es poden realitzar a casa o inicialment en un centre de rehabilitació, cosa que amb el mètode Pilates es treballa moltíssim), dormir amb un coixí que s'adapti a l'anatomia del coll, les tècniques de relaxació i el massatge relaxant i descontracturant constitueixen mesures bàsiques.
El tractament de la cervicàlgia depèn del problema que l'origina. Les contractures musculars agudes es resolen en pocs dies amb repòs i l’aplicació local de calor. Més complex és el tractament de la cervicàlgia crònica. La fisioteràpia esdevé fonamental en aquest cas per millorar la potència muscular, recuperar la mobilitat i augmentar la flexibilitat. La higiene postural (conèixer les postures correctes i exercicis que es poden realitzar a casa o inicialment en un centre de rehabilitació, cosa que amb el mètode Pilates es treballa moltíssim), dormir amb un coixí que s'adapti a l'anatomia del coll, les tècniques de relaxació i el massatge relaxant i descontracturant constitueixen mesures bàsiques.
Les traccions i elongacions cervicals són un tema controvertit, compten amb punts defensors com a detractors. No s'aconsellen quan hi ha lesions neurològiques i estan contraindicades en casos d'hèrnia discal. L'ús de collaret cervical tou pot estar indicat en períodes de major dolor, especialment per alleujar les molèsties severes nocturnes. Redueix la mobilitat del coll a un 75%. En quant al collaret cervical dur, es recomana només per a lesions agudes com a hèrnies discals, traumatismes o esquinços cervicals. Redueix la mobilitat a un 15% i el seu ús perllongat afebleix la musculatura, per la qual cosa sempre ha d'utilitzar-se sota prescripció mèdica i només durant el temps estrictament necessari. Els analgèsics, els antiinflamatoris no esteroides i en ocasions els relaxants musculars poden ser de gran ajuda en la cervicàlgia, encara que personalment, un bon treball de massatge i de rehabilitació són millor opció, els relaxants musculars, des del meu punt de vista, han de ser la última opció.
Respecte a la intervenció neuroquirúrgica, cal ser pacients. És necessària en alguns casos, però són una minoria. Tan sols es recomana quan el dolor resulta intractable, les arrels nervioses han estat afectades o hi ha compressió de la medul·la espinal per estrenyiment del canal raquidi. La majoria de les hèrnies discals es guareixen espontàniament o amb mesures conservadores, és qüestió de temps. Només en casos greus d'hèrnia s'indica la intervenció quirúrgica.
Tipus de cervicàlgies
El dolor de coll pot presentar-se de forma aguda, generalment per una contractura muscular. És el cas de la tortícolis, que apareix de manera gairebé sobtada, sense causa inicialment sospitada ni aparent. Cedeix en uns dies amb tractament decontracturant. El dolor i la dificultat per realitzar alguns moviments són els símptomes dominants, que en alguns casos poden arribar a impedir el desenvolupament d'activitats quotidianes.
La cervicàlgia crònica afecta aproximadament al 10% de la població adulta. Les males postures i el seu manteniment durant hores ocasiona contractures musculars doloroses.
Un altre tipus de cervicàlgia, la produïda per artrosis del raquis cervical, és freqüent en adults. Els seus símptomes més importants són el dolor, localitzable en coll i espatlles, i la rigidesa o limitació dels moviments. Quan està molt avançada poden sentir-se marejos, ja que les artèries vertebrals poden veure's afectades pels osteofits, creixements ossis típics dels processos degeneratius. Són habituals també la sensació de formigueig en mans i dits, i també a coll i extremitats superiors quan estan afectades les arrels nervioses que emergeixen entre les vèrtebres de la columna.
L'hèrnia de disc intervertebral causa de dolor cervical irradiat a l'espatlla i braç en persones joves. Comença bruscament i pot estar precedit de traumatismes -en ocasions aparentment banals- o de moviments forçats, encara que sovint no hi ha una causa clara a l'origen. Gairebé sempre es veuen afectades les vèrtebres cervicals més baixes i són habituals la limitació de la mobilitat i el dolor, que s'agreugen amb els moviments, la tos i els esternuts. Aquestes hèrnies sorgeixen més freqüentment en persones joves perquè en els adults la deshidratació dels discos i la degeneració del seu nucli impedeix que aparegui aquesta lesió.
El síndrome de la fuetada cervical és una de les patologies més freqüents en els accidents de trànsit. En xocar, el coll i el cap sofreixen un violent moviment de balanceig cap a davant i enrere. Com a conseqüència d'això i depenent de la violència de l'impacte poden arribar a estripar-se lligaments, estirar-se els músculs, desplaçar-se les vèrtebres (esquinç cervical), danyar-se els discos intervertebrals i fins a produir-se hèrnies discals. El dolor i la limitació del moviment poden durar mesos i fins i tot poden cronificar-se.
El paper de l'estrès en la cervicàlgia crònica està admès, encara que no es coneix molt bé per què l'estrès i l'ansietat ocasionen cervicàlgies. Les persones estressades es queixen de dolor en el coll i en la part alta de l'esquena, normalment associat a contractures musculars.
Les desviacions de la columna vertebral i altres malalties òssies (osteoporosis, osteomalacia, malaltia de Paget, etc..) són causes menys freqüents de cervicàlgies.
Manu Rodríguez Moreno