Fer exercici durant l'embaràs és important a fi de mantenir una bona tonicitat muscular i prevenir problemes musculoesquelètics.
Correctament aplicat, el Mètode Pilates pot ser una forma ideal
d'exercici per aconseguir aquestes finalitats.
Durant l'embaràs, el cos de la dona es modifica considerablement, especialment en algunes zones: la pelvis, l'abdomen i els pits. A causa de l'especial impregnació aquosa de les parts toves i per la presència en major quantitat de certes hormones anomenades progesterona i H.C.G (Hormona gonadotrofina-coriònica), les articulacions estan més flexibles per tant poden produir-se dolors articulars: en la símfisis púbica i en les articulacions sacroilíaques, a causa de l'augment gradual el diàmetre pèlvic. (També present a una altra escala, durant la menstruació).
Durant l'embaràs, el cos de la dona es modifica considerablement, especialment en algunes zones: la pelvis, l'abdomen i els pits. A causa de l'especial impregnació aquosa de les parts toves i per la presència en major quantitat de certes hormones anomenades progesterona i H.C.G (Hormona gonadotrofina-coriònica), les articulacions estan més flexibles per tant poden produir-se dolors articulars: en la símfisis púbica i en les articulacions sacroilíaques, a causa de l'augment gradual el diàmetre pèlvic. (També present a una altra escala, durant la menstruació).
Dins d'aquests canvis biomecànics, l'anteversió i la lordosis
també es veuran augmentades com a conseqüència del pes del bebè que
desplaça l'abdomen i de la major elasticitat de les articulacions que abans he comentat. El centre de gravetat passa cap a endavant per la qual cosa,
hi ha músculs que s'escurcen per compensar-ho com el psoas, els extensors
lumbars i els isquiotibials. Els músculs debilitats seran llavors, seguint
aquesta lògica: gluti major i recte abdominal. L'augment de la
grandària i pes dels pits, fa que s'escurcin els pectorals menors.
Intensificat per males postures i mals hàbits en la lactància, això
solament incrementa l'estrès sobre la columna, portant a dolors
d'espatlla i coll respectivament. També hi haurà un increment de la
cifosi dorsal ( augment de la curvatura fisiològica dorsal ). Les costelles s'elevaran i la pressió sobre el sòl pèlvic serà major.
Sempre és recomanable abans de començar el programa d'exercicis, guiar a la futura mare cap a un reconeixement dimensional i una representació de la pròpia pelvis com a inici. Exercicis de mobilitat lateral com d'endavant cap a enrere, tant passives com a actives, podent combinar-les. També pot abordar-se aquesta mobilitat des dels malucs, sent interessant el treball de conservar l'estabilitat tònica de la pelvis durant els moviments de maluc. Després serà la pelvis la que oscil·li sobre els malucs, des dels moviments pèlvics cap als lumbars i viceversa. Alguns d'aquests moviments tenen especial interès durant l'embaràs: mobilitzen la zona inferior de l'abdomen, activant la circulació, especialment dels grans vasos sanguinis. No obstant això, no comporten mobilització dels ossos pèlvics entre si: l'anteversió i la retroversió. És important el treball dels músculs dels glutis per donar més estabilitat a la zona.
Contràriament a la respiració abdominal del ioga, Pilates requereix d'un control de la respiració diafragmàtica, de manera que el pit s'obri lateralment. Ajuda al fet que la mare es relaxi i “obri” el pit. Aprendre a dominar aquesta tècnica és de vital importància, sent un dels principis més difícils de dominar.
Normalment, una mala funcionalitat de la paret abdominal li resta estabilitat a l'esquena baixa i a tota la zona pèlvica. Durant l'embaràs, els músculs abdominals sofreixen un important estirament en totes direccions. Això pot sumar-se al dolor crònic d'esquena, a causa que ara aquests músculs progressivament han disminuït el seu suport a la dinàmica de la zona. Pel que fa al treball abdominal durant l'embaràs, hi ha centres que eviten l'ús dels rectes anteriors, mentre unes altres ho permeten, però únicament si es suma la connexió dels transversos i del sòl pèlvic simultània i activament. Dins de la medicina les opinions varien igualment, per la qual cosa els instructors ens guiem per la recomanació del ginecòleg que tracta cada cas.
En iniciar els moviments des d'un nucli o centre d'estabilitat, combinat amb un control apropiat de la respiració, es maximitza l'estabilització del centre de la mare, abans i durant l'embaràs, reduint al mínim els riscos en l'exercici. Serà molt important el retorn al mateix, després del part, tant per al benestar físic com a mental. En mans d'un instructor adequat, Pilates pot ser altament efectiu per ajudar a afrontar tots els canvis que sofrirà el cos de la gestant.
Sempre és recomanable abans de començar el programa d'exercicis, guiar a la futura mare cap a un reconeixement dimensional i una representació de la pròpia pelvis com a inici. Exercicis de mobilitat lateral com d'endavant cap a enrere, tant passives com a actives, podent combinar-les. També pot abordar-se aquesta mobilitat des dels malucs, sent interessant el treball de conservar l'estabilitat tònica de la pelvis durant els moviments de maluc. Després serà la pelvis la que oscil·li sobre els malucs, des dels moviments pèlvics cap als lumbars i viceversa. Alguns d'aquests moviments tenen especial interès durant l'embaràs: mobilitzen la zona inferior de l'abdomen, activant la circulació, especialment dels grans vasos sanguinis. No obstant això, no comporten mobilització dels ossos pèlvics entre si: l'anteversió i la retroversió. És important el treball dels músculs dels glutis per donar més estabilitat a la zona.
Contràriament a la respiració abdominal del ioga, Pilates requereix d'un control de la respiració diafragmàtica, de manera que el pit s'obri lateralment. Ajuda al fet que la mare es relaxi i “obri” el pit. Aprendre a dominar aquesta tècnica és de vital importància, sent un dels principis més difícils de dominar.
Normalment, una mala funcionalitat de la paret abdominal li resta estabilitat a l'esquena baixa i a tota la zona pèlvica. Durant l'embaràs, els músculs abdominals sofreixen un important estirament en totes direccions. Això pot sumar-se al dolor crònic d'esquena, a causa que ara aquests músculs progressivament han disminuït el seu suport a la dinàmica de la zona. Pel que fa al treball abdominal durant l'embaràs, hi ha centres que eviten l'ús dels rectes anteriors, mentre unes altres ho permeten, però únicament si es suma la connexió dels transversos i del sòl pèlvic simultània i activament. Dins de la medicina les opinions varien igualment, per la qual cosa els instructors ens guiem per la recomanació del ginecòleg que tracta cada cas.
En iniciar els moviments des d'un nucli o centre d'estabilitat, combinat amb un control apropiat de la respiració, es maximitza l'estabilització del centre de la mare, abans i durant l'embaràs, reduint al mínim els riscos en l'exercici. Serà molt important el retorn al mateix, després del part, tant per al benestar físic com a mental. En mans d'un instructor adequat, Pilates pot ser altament efectiu per ajudar a afrontar tots els canvis que sofrirà el cos de la gestant.
Manu Rodríguez Moreno